Quan la Selva (40) torna al seu poble d’Osona, després d’anys a la ciutat, alguna cosa dins seu comença a trencar-se. Els canvis físics i emocionals que atribueix a la menopausa s’intensifiquen amb una força primitiva, gairebé salvatge. Però no és només ella qui es transforma. El paisatge que l’envolta es marceix, es descompon… i li parla. A mesura que el seu cos i la terra es desdibuixen en un mateix esdevenir, la Selva descobreix que el seu climateri no és només un procés biològic, sinó un crit ancestral, un vincle aterridor amb la destrucció que l’envolta.
